diumenge, d’agost 30, 2015

Noves destinacions

L'endemà de la Menninganótt, la Fanney i  en Björn em van portar a fer una excursió per la zona. Ens vam preparar uns entrepans per dinar, juntament amb una mica de fruita i aigua i vam fer camí en una direcció nova per mi: cap al nord de Reykjavík. La propera vegada que torni a Islàndia probablement tiri menys cap al sud, que aquest puc dir ja amb una mica de seguretat que me'l conec prou bé (com a mínim tota la carretera 1 fins a Skaftafell o fins i tot al Jökulsárlón).

Zona del Glymur

Com indica el nom de la ciutat (i probablement ja vagi explicar en el seu moment) Reykjavík vol dir Badia de fum (Reyk és fum, vík badia). Està doncs situat en una badia, que sincerament no sé del tot quina és però entenc que és la que té a "sobre". Al nord de Reykyavík, a l'altra banda del que és la badia a la que sospito que es refereix el seu nom, hi ha la muntanya anomenasa Esjan [ésian], que la gent de la capital anomena com la seva muntanya. És aparentment una muntanya molt transitada, utilitzada per molts Reykjavikencs (és aquest el gentilici?) per sortir a córrer i fer una mica d'esport al vespre. Allà no és on vam anar.

L'excursió que vam fer passava per dins d'una roca

Més roca

I després per sobre d'un riu!

Més al nord de l'Esjan hi ha el fiord Hvalfjörður [Kval-fiörðür] (Hvalur és balena, com whale en anglès) on, com el seu nom indica, hi ha una zona on arriben els pesquers de balena i en tracten la carn. Tampoc vam anar a visitar aquesta "fàbrica" ni ens posarem a parlar de la pesca de balenes, tot i haver de reconèixer que vaig provar la balena al seu moment. 

Mapa del Hvalfjörður amb l'excursió que vam fer

Per anar al Glymur [Klímür], vam haver d'entrar fins al fons del fiord per la carretera 47 (com es veu al mapa). Resulta que fins fa relativament poc temps, aquesta era la carretera principal, la número 1, i per tant, la gent que viva a Akranes havia de rodejar tot el fiord per tal d'anar a Reykjavík. La recent construcció d'un túnel per sota del fiord ha escurçat el trajecte una hora, cosa que segurament la població d'allà agraeix molt. Nosaltres però, com he dit, no vam passar pel túnel.

Vista enrere

Cordes per no relliscar

Vista amb el Hvalfjörður al fons

El mateix

El Glymur és una cascada que cau a un congost molt estret i molt alt, i és una excursió que val bastant la pena. Està molt ben senyalitzada i el camí és divertit, passant per dins d'una roca i amb trossos amb molta pendent i cordes o cadenes. Si teniu por a les alçades, no us acosteu massa als penya-segats, perquè realment són molt alts! Un cop a dalt vam menjar alguna cosa i després vam tornar a baixar pel mateix camí.

Paret ben alta!

El riu ben a baix


La cascada del Glymur

Vista de nou amb el fiord al fons

Més cascada (amb ovelles!)

I més fiord

Vista cap avall

Un bolet

Un cop feta l'excursió, encara ens quedava dia i vam decidir anar cap a Þingvellir [Zing-vetlir], un lloc especial geogràficament però també emblemàtic i crucial per a la història islandesa.

El Þingvellir està molt ple de gent (turistes com jo)

Més gent!

Geogràficament (o geològicament), la zona de Þingvellir està situada en la trobada entre les plaques tectòniques americana i eurasiàtica (parlo amb poc coneixement de geologia). En concret, es pot veure i caminar per una fissura que fa bastant espectacular el lloc. També és molt interessant veure un atles del lloc per apreciar la clara direcció dels accidents geogràfics, tots orientats en la direcció de la fissura.

La fissura




A nivell històric, el nom del lloc ens donarà molta informació. La primera part, Þing [zing] és el nom que tenien les assemblees que es celebraven periòdicament entre els diversos caps víkings de les granges. La celebració d'assemblees com aquesta ja era comuna a Escandinavia (en suec la paraula equivalent és Ting). La segona, vellir [vetlir], vol dir corts. Així doncs, aquest lloc és on es reunien tots els caps islandesos per decidir les lleis i per resoldre conflictes. Els islandesos diuen que tenen el parlament més antic d'Europa, havent estat fundat l'Alþingi a Þingvellir l'any 930 dC. Actualment, el parlament que està situat a Reykjavík (tot i que algú el volia situar a Þingvellir) i segueix dient-se Alþingi [àlzinki] (assemblea general).


L'església de Þingvellir (Þingvallakirkja [Zing-vatla-kirkia])

Unes cases que no sé què eren però els vaig fer una foto per si un cas!

Tornant, ens vam trobar amb un home que ens va preguntar si el podíem portar a Reykjavík. Va resultar ser un madrileny molt simpàtic que també estava de visita a casa d'una amiga i que aquell mateix vespre agafava l'avió de manera que havia decidit fer alguna coseta abans de marxar. Quan vam arribar a Reykjavík, vaig fer una truita de patates per al Björn i la Fanney que per sort em va sortir prou bona i els va agradar molt. La nit va ser, típica nit de diumenge amb pelis, concretament Stóri Lebowski [Stouri lebowski] (The Big Lebowski), cal recordar que com la majoria de països, islàndia no dobla les pel·lícules i que per tant la vaig veure en anglès subtitulada en islandès.

Oques que menjaven pedres

Camí per la zona

I arbres!

I més Þingvellir

El dia següent em llevaria amb una pluja que no voldria parar en tot el matí que em va convidar a quedar-me a casa fent el mandra i preparant tot l'equipatge per anar cap a l'aeroport al migdia. A partir d'aquí tot és més o menys internacional i poc rellevant en el conjunt de la meva estada a Islàndia.

Sopar representatiu

dijous, d’agost 27, 2015

Náttúra og menning

[nauhtura ok menning] (natura i cultura)

El títol d'aquest blog podria resumir una mica la meva estada a Islàndia i de fet dos dels punts forts que ofereix el país (segurament una mica més de Náttúra que de Menning, però Déu n'hi do). No només té aquest significat, sinó que el curs d'islandès que vaig estar seguint i encara esporàdicament segueixo té dos nivells dedicats a aquests dos temes:

Curs molt recomanable si voleu aprendre Islandès, gratuït i molt complet!

Náttúra


El dijous a la tarda vaig agafar el bus des de Þórsmörk [Zours-mörk] fins a Hveragerði [Kvera-gerði], un poble a uns 50km a l'est de Reykjavík, el primer poble que trobes si agafes la carretera principal (la número 1, ringroad, Þjóðvegur 1 [Ziouz-vegür eiht] o Hringvegurinn) en direcció est.

El riu Varmá [vàrmau] (lit. riu calent) que passa per Hveragerði


El nom de la ciutat està conté la paraula Hver [Kver] que vol dir font (d'aigua termal), una mica com el que per nosaltres seria caldes o termes. Efectivament és molt característic del paisatge de la zona, veure columnes de fum sortint de la terra a causa de la gran activitat geotèrmica de la zona (de fet a tota l'illa n'hi ha, però allà és més visible).

Els afores de Hveragerði


Camí cap al Reykjadalur


Uns avets per la zona (no autòctons!)

Quan vaig arribar-hi era ja el vespre i plovia, de manera que simplement vaig muntar la tenda, vaig fer-me el sopar i vaig donar una volta pel poble per veure que en certes zones hi havia cases de gent que m'atreviria a dir que tenia diners.

Entrada al camí cap a Reykjadalur

Divendres al matí vaig encaminar-me cap a la vall Reykjadalur [Reikia-dàlür], Reyk és fum (com Rauch/rök en alemany/suec) i dalur és vall (com Tal/dal en alemany/suec o fins i tot dale en anglès). Així doncs, la vall del fum. Durant tot el camí es podien trobar fonts d'aigües termals, d'on també sortia fum i feia molta olor a sofre, i més amunt hi havia un riu i un llac on et podies banyar a l'aigua calenta. Totalment recomanable.

Riu calent

Sortida de fum

Més riu 

I un mapa de la zona

Un dia m'agradaria fer una caminada per aquí i anar fins al Þingvallavatn [Zing-vatla-vat]. També us deixo amb un petit vine per fer-vos una idea:


A la tarda vaig tornar al càmping per agafar el bus cap a Reykjavík. Em vaig trobar dos israelites que volien anar a fer el Laugavegur però com que les previsions no eren massa bones, els vaig convèncer de passar el dissabte a Reykjavík perquè veiessin la menningarnótt.

Menning


Vaig arribar a casa la Fanney i en Björn cap a les 17, i vam decidir sortir a sopar alguna cosa a Reykjavík. Vam anar a un local que estava prou bé i vaig menjar el panxell de xai (no sé ben bé com es diu) amb patates i bastant bo en general. A més, en Björn feia poc havia anat a fer un curs a l'anomenada "escola de la cervesa" i em podia recomanar les millors cerveses d'Islàndia.

Cervesa Einstök Islandesa

Respecte les cerveses, no és que hi hagi hagut massa varietat en general. Quan treballava a l'hotel per exemple, només es podia triar entre Víking (que em sembla que era una marca danesa) i Gull [gutl] que era una marca islandesa. Es veu que en els últims anys han començat a aparèixer més productors de cervesa islandesos i la varietat comença a augmenta. I és que resulta que no fa massa temps que la cervesa és legal a Islàndia. El 1915 es va prohibir l'alcohol a Islàndia (una llei seca com als Estats Units). Es veu llavors, que el cap d'any de 1914 a 1915, s'havien d'exhaurir totes les existències d'alcohol i que va ser una festa espectacular. La prohibició es va laxar una mica, primer al 1921 on Espanya va amenaçar amb deixar de comprar peix a Islàndia si no importaven vi. Així doncs, l'únic vi permès a Islàndia durant un temps era l'espanyol. Més endavant, al 1935, es va permetre les begudes fortes de manera que només la cervesa era il·legal. Es diu que la gent gran que va votar aquella llei, considerava una beguda vulgar la cervesa, a més argumentaven que al ser més barata afavoria el mal ús de l'alcohol. Es veu que els pares del que seria la meva generació, havien de barrejar la cervesa amb vodka si no volien cometre un delicte!

Un cop après això, vam anar a tastar una de les "exquisiteses" islandeses: el Hákarl [haukarl]. Els nòrdics no sé molt bé què tenen, que les seves exquisiteses tenen sempre a veure amb peix pudent (vegeu Surströmming a Suècia). Vam anar al "bar islandès" i vam demanar una ració de Hákarl, amb una de Harðfiskur [harð-fiskür] (lit. peix dur, bacallà assecat, aquest realment sí que està bo) i un parell de xupitos de Brennivín (lit. vi ardent).

El Hákarl al pot petit (que venia tancat) i el Harðfiskur, que es menja amb mantega, al pot gran (que venia obert)

Quan vam obrir el pot del Hákarl, que és carn de tauró que es fermenta amb l'àcid úric que queda als músculs (perquè els taurons no tenen ronyons), vam poder olorar la fortor a amoníac que té el peix. Cal dir que el gust no és tan desagradable com la olor que, tot i que et pugi fins al nas, la carn en sí és més aviat salada que altra cosa. Tot i això, el Brennivín s'agraïa per netejar la boca una mica. Tot i ser una delicatesse islandesa, no és una cosa que a tots els islandesos agradi i fins i tot n'hi ha que ni ho han provat. Al Björn no li agradava i la Fanney feia 6 anys o més que no en provava, tot i que a ella no li desagradava. Estavem tots d'acord però, que el Harðfiskur era molt millor (amb diferència). Cal dir que els hiverns islandesos havien de ser molt durs en el passat, raó per la qual aquests menjars, que eren l'únic que hi havia per salvar la gana, devien ser recordats per la gent gran amb nostàlgia. Entre la gent jove es va perdent aquesta tradició, ja veurem d'aquí uns anys si només els turistes provaran aquestes coses.

Resum à la vine de la Menningarnótt

El dia següent, dissabte, va ser la Menningarnótt. La paraula Menningarnótt [meningar-nouht] es compon de dues parts, de les quals la primera ja us n'he dit el significat. Menning és cultura i nótt és nit, que s'assembla prou a la nostra paraula. Així doncs, és la nit de la cultura a Reykjavík. Tot i dir-se nit, hi ha esdeveniments des de les 11 del matí per tota la ciutat. Jo vaig passar pràcticament 10 hores a la ciutat voltant de dalt a baix sense parar.

El llac Tjörn al dissabte de Menningarnótt

La marató de Reykjavík

Em vaig llevar a les 10:40 i vaig marxar corrent cap al museu nacional Þjóðminjasafnið [Ziouz-minia-sapniz] on s'oferia una visita guiada en anglès per l'exposició permanent. Va ser molt interessant i vaig aprendre un munt sobre la història d'Islàndia. M'hi vaig quedar una bona estona, probablement fins les 13. També oferien una altra exposició sobre el paper de la dona a la societat islandesa, com havia anat progressant però com encara li quedava per fer. Entre altres coses, se celebraven els 100 anys des de l'inici del sufragi femení.


Free waffles!

Més endavant vaig anar a un lloc on donaven "waffles" i cafè gratis (com no desaprofitar aquesta oportunitat!!) i després em vaig trobar amb un escenari on punxaven música i havien col·locat gespa al mig del carrer per ballar-hi. He de dir que m'hi vaig passar molta estona més d'una vegada, em recordava a les tardes de diumenge a Tempelhof (que són un planazo si esteu a Berlín, aneu-hi). Es veu que un canal de snapchat bastant famós a Islàndia anava fent vídeos del lloc i la Dóra, que treballava amb mi a l'hotel i que estava treballant al càmping de Höfn a l'altra banda d'Islàndia, em va veure ballant en un dels vídeos.

L'associació de l'acordió!


A les 15 em vaig trobar amb l'Àlex, un company de la universitat, matemàtic i físic com jo, que estava de viatge per Islàndia també i vam passar la resta de la tarda anant per la ciutat veient què s'hi coïa. Vam veure una estona d'un torneig d'escacs (com a bons matemàtics) i després vam passar per l'església Hallgrímskirkja [hatlgrims-kirkia] per escoltar una coral. Més endavant vam donar més voltes, vam anar a un bar on punxaven reggae i després vam menjar alguna cosa. Vam anar a escoltar una altra coral que feia un espectacle bastant familiar (el públic érem nosaltres i les famílies pràcticament) i després ens vam acomiadar ja que ell havia d'agafar l'avió aquella nit.

'Where are you from?' la bandera catalana ja hi era!




Policies enrotllats


Jo vaig tornar a ballar a la gespa i després vaig anar a escoltar el concert principal que es retransmetia per la televisió pública islandesa on tocava un grup de reggae que vaig descobrir fa uns mesos anomenat Amabadama.


Hitazo d'Amabadama

Com que en tinc el disc (en vinil) em sabia les cançons i em vaig sentir molt orgullós de poder cantar amb la resta del públic totes les cançons (excepte una de nova, que ningú coneixia), em vaig sentir força integrat.

Al concert d'Amabadama!


Més endavant hi havia un altre concert finalment un castell de focs. Jo però, estava ja cansat d'estar tot el dia caminant per la ciutat i vaig tornar a casa on vaig trobar la Fanney i en Björn veient el concert per la tele (a la tarda havia plogut bastant fort i ja en van tenir prou). Em van dir que m'havien vist entre la multitud a la tele. Em vaig posar a sopar i vam mirar els focs artificials per la tele com veritables islandesos ganduls.

Un altre temazo

He de dir que em vaig quedar meravellat de la quantitat d'activitats, concerts i grups que hi havia per la ciutat. Una nació d'uns 300.000 habitants amb tanta cultura per oferir, realment impressionant, crec que ja ho he mencionat alguna vegada al blog.

dimecres, d’agost 26, 2015

Les terres de Thor i el temps

La ruta del Laugavegur que vaig explicar ahir acaba a la zona de Þórsmörk [Zours-mörk] que literalment vol dir "Les terres de Thor". Þór [Zour] és el nom del déu nòrdic Thor i mörk és el plural de la paraula mark que vol dir terra, com per exemple a Dinamarca (marca dels danesos) o l'antiga Marca hispànica (en suec mark vol dir terra també).

Vista de la zona de Goðaland [Guoða-lant] (Terra dels déus)

La zona de Þórsmörk està situada darrera de les glaceres del famós Eyjafjallajökull [Eiia-fiatla-iökutl] (ja n'he explicat el significat alguna vegada però hi torno, jökull - glacera, fjall - muntanya, eyja - illa, per tant glacera de les muntanyes que miren les illes (Vestman) ) i Mýrdalsjökull [Mir-dals-iökutl]. Entre ambdues glaceres hi ha un coll de muntanya anomenat Fimmvörðuháls [fimvörðu-hauls] que té un refugi. A més, des d'allà es pot baixar caminant fins a Skógar [skougar] (lit. boscos).

Mapa de les zones de Þórsmörk, Goðaland i les proximitats de l'Eyjafjallajökull

La meva intenció inicial era, després de fer el Laugavegur, seguir pujant fins al Fimmvörðuháls i després baixar fins a Skógar de manera que acabaria allà, a la costa, la meva ruta. La previsió del temps però, no m'ho va permetre.

Weather temperature in Reykjavik, Gullbringusysla, Iceland
Temps a actualment Reykjavík


El temps (veður en islandès, similar a l'anglès, alemany o suec: weather, Wetter, väder) és realment una cosa a tenir molt en compte a Islàndia. En general no he estat mai massa fan de la meteorologia, però si hagués de ser home del temps, probablement no ho voldria ser a Islàndia, com a mínim no el que surt per la tele (tot i que per altra banda suposo que els Islandesos són també comprensius no s'enfadarien tant amb ell). Un parell de recomanacions:

1. Mireu sempre la previsió del temps

Sabent que és una mica de valents anar a Islàndia sense reservar res, sobretot si no es vol dormir en càmpings, he de dir que el més recomanable és ser el més flexible possible. La manera de planejar dels islandesos, i això m'ho va corroborar la Fanney un parell de vegades, és anar allà on el temps sigui bo. Aquesta va intentar ser la variable principal quan havia de decidir on em dirigia cada dia. La previsió del temps es pot mirar a diverses pàgines. Les que els islandesos miren són principalment dues, la primera www.vedur.is (en anglès aquí) és la que correspon al servei meteorològic islandès i a part de proporcionar previsions del temps, també dóna informació sobre terratrèmols (causats volcànicament), cabal de rius i fins i tot previsions espacials per a les aurores boreals. Per altra banda tenim també www.yr.no que és la que correspon al servei meteorològic noruec però que també fa prediccions a Islàndia. Cal dir que en aquest cas, la varietat d'ubicacions és molt alta i es poden veure previsions hora a hora per al mateix dia i l'endemà, cosa que és molt útil precisament a causa de l'alta variabilitat que comentava. En general, he fet servir més aquesta última per veure previsions a llocs concrets i la primera per tenir una idea general del temps al moment de decidir els meus destins.

2. No us fieu mai de la previsió del temps

Aquesta recomanació, aparentment en contradicció amb la primera, és també molt important a tenir en compte. Un temps precisament tan variable és difícil de predir al 100%, així doncs, si veieu que ha de fer sol, estigueu sempre preparats per si ha de ploure. Generalment podríem rebatejar aquest consell com Espereu sempre el pitjor. Cal dir però, que moltes vegades la pluja islandesa no és tan molesta com podria ser-ho, de vegades simplement van caient gotes molt fines que, sí, al cap d'una estona estàs tot mullat, però realment no te n'acabes d'adonar.

La màxima que val, i que he sentit a tots els països més al nord que el nostre és:

No hi ha mal temps, només hi ha vestimenta inadequada.

Tornant al tema inicial, la previsió pels propers dies no era bona, i per tant vaig decidir no anar fins a Skógar i en canvi, quedar-me a fer excursions per la zona de Þórsmörk. Cal dir que al final, el temps no va resultar gens dolent, amb sol els dos dies que m'hi vaig quedar, de manera que possiblement sí que l'hagués poguda fer (per altra banda, no sé quin era el temps més amunt, on sol variar més). En tot cas, no me'n penedeixo massa de la decisió la veritat, té cert sentit que la zona aquesta s'atribueixi als déus (Þórsmörk, terra de Thor, i Goðaland, terra dels déus). És una zona amb força vegetació pel que és Islàndia i és plena de valls i rius.

 Un coco!

 Arbres!

 Camí entre arbres


 Arribant al refugi de Langidalur [Launki-dalür]

Un avet!! (no autòcton) 

 Vista de la zona d'acampada de Langidalur

Vista des del cim Valahnúkur [vàla-hnukür]

El primer dia vaig anar cap a la vall de Langidalur i vaig pujar al cim Valahnúkur des d'on es pot tenir una vista preciosa de la regió. Entre les muntanyes, baixa el riu glacial Markarfljót [markar-fliout] que, com tots els rius glacials, s'estén vastament deixant espais amplíssims plens de grava per on potencialment (i periòdicament) hi baixen les riuades procedents de les glaceres. Així, a continuació vaig tornar a baixar fins al refugi de Langidalur i em vaig disposar a creuar el riu per uns ponts mòbils que hi havia situats:

 Vista del Markarfljót des del Valahnúkur

 I cap a l'altra banda, al fons es podria veure el mar

 Des de baix, el Markarfljót

 Pont mòbil per creuar el riu, que canvia de lloc constantment

 Un altre pont mòbil

 Camí cap a Básar [Bàusar]

 Cartell de benvinguda a Goðaland

 Markarfljót des de baix de nou

Creuat al riu, arribes a la zona de Básar [Bàusar], la tercera possible zona d'acampada al final de la ruta del Laugavegur. A la tornada, em vaig disposar a banyar-me a l'aigua calenta i a gaudir de la sauna que anava inclosa amb el preu del càmping. Aquella nit no vaig sopar de buffet però vaig poder gaudir d'una posta de sol ben bonica que feia que no hi hagués ningú al menjador. Vaig poder sentir al personal que tan debò cada nit hi hagués postes de sol així, anirien molt més tranquils.

 Posta de sol, amb els colors de la bandera islandesa

Més posta de sol

El següent dia seria el dia que marxaria de Þórsmörk, però no fins les 16:30. Així doncs, vaig aprofitar el matí (poc matí, ja que he d'admetre que vaig ser una mica gandul i també havia de plegar totes les coses) per fer una excursió més. De nou vaig creuar el riu per la zona de Langidalur i vaig començar a pujar per un camí poc transitat per trobar-me amb un corb i unes vistes impressionants. He de dir que vaig fer diverses fotos del mateix lloc, sabent que no li farien justícia, però us en podreu fer una idea. Jo vaig estar una bona estona quiet admirant el paisatge:

 Álfakirkja [Aulfa-kirkia] (Església dels elfs)


 Vista de nou del Markarfljót

 Més vista cap a Þórsmörk

 L'Eyjafjallajökull al fons

 Em vaig trobar un corb (Hrafn [hrap])

 Més corb

 El corb volant


 Vista sobre Goðaland

 Vista del Markarflót i Þórsmörk

Aquesta i les dues següents són el mateix




A la tarda vaig agafar el bus fins a Hveragerði [Kvera-gerði], la primera "ciutat" a les afores de Reykjavík en direcció sud-est, famosa per les seves aigües termals (Hver [Kver] vol dir font termal). D'això ja us en parlaré demà, us deixo amb una foto de com creuen els rius els busos:

Clarament, els ponts estan sobrevalorats