dilluns, de juliol 30, 2012

Làctics i neologismes

Avui el temps ha canviat, el cel s'ha ennuvolat i ha plogut. Tot i això, espero que es gasti ara tot el mal temps de manera que ja no en quedi per aquest cap de setmana que és quan anem cap a les Vestmannaeyjar.

La gastronomia islandesa es basa sobretot en peix (fisk), com el famós bacallà islandès (que ens arriba a l'hotel en caixes etiquetades en castellà del País Basc), i carn (kjöt), bàsicament xai. També té un paper molt important la patata, com el té en la cuina sueca. Tot i això, la llet també és molt protagonista en molts menjars islandesos (m'atreviria a dir fins i tot escandinaus).

Igual que la nostra cuina es basa moltes vegades en l'oli, la seva ho fa en la mantega (Smjör). De tipus de llet n'hi ha un munt, des de la normal i corrent (Mjólk) fins a variants més àcides com la AB-Mjólk o la Súrmjólk (literalment llet àcida). També trobem variants més sòlides com els iogurts de tots els gustos i el famós Skyr, un formatge fresc molt bo i que és molt popular a l'illa. També se'n pot trobar amb molts gustos diferents i en versió per beure. Per acabar, també hi ha un altre formatge fresc que és prou bo que es diu Kotasæla. En general doncs, es tracta de formatges i iogurts que al cap i a la fi vénen molt probablement de maneres de conservar la llet (o prendre-la quan es tornava àcida). A mi, com que m'encanta la llet i tots els seus derivats, disfruto molt amb els esmorzars i postres d'on em deixava anomenar la nata (Rjómi).

Una altra cosa que m'agrada molt de la llet és el seu envàs. M'explicaré millor: els brics de llet de la marca que tenim a l'hotel (voldria dir l'única d'Islàndia però aquest país és ple de sorpreses) tenen tots a la part del darrera una petita historieta en islandès:

"Hvað er veruleiki?
Guðmundi hafði ekki verið sagt að hann yrði myndaður allan sólarhringinn á heimili sínu og hafði því ekki hegðað sé eins og hann væri í raunveruleikabætti. Var hann þá nokkuð raunverulega í þessum raunveruleikaþætti?

Raunveruleikaþáttur er nýyrði yfir sjónvarpsþátt þar sem venjulegt fólk er myndað við tilbúnar aðstæður. Oft er reynt að koma þátttakendum í opna skjöldu eða leggja fyrir þá þrautir sem kalla á dramatísk viðbrögð. Raunveruleikaþættir eru margir og mismunadi að gerð. Lumar þú á nýyrði um tiltekna gerð raunveruleikaþátta? Farðu á www.ms.is og deildu því með öðrum."

"Afmyndun á ómynd
Augljóslega hafði hér verið myndbreytt allverulega. Þjóðhöfðinginn var orðinn tveimur höfðum hærri en eiginkonan og yfir tíu kíló voru horfin af honum framanverðum. Ljósmyndin var af þjóðhöfðingjanum eins og hefði viljað líta út.

Sögnin að myndbreyta er tilraun til íslendskunar á sögninni að fótósjoppa sem dregin er beint af heiti erlends myndvinnsluforrits. Ef til vill mætti tala um að afmynda, myndbaka eða jafnvel myndstra. Lumar þú á tillögu að mýyrði? Farðu á www.ms.is og deildu henni með öðrum."
"Rafmögnuð lesning
Sigga sat upp við dogg í rúminu með fartölvuna ofan á sænginni. Hrollurinn hríslaðist niður eftir bakinu á henni. Þetta var fyrsta rafbókin sem hún hafði lesid¡ð og þvílík spenna - hún var bókstaflega rafmögnuð. Hvernig þorði Isabella að vera í ástar við Edward - hann var alvöru vampíra!

Rafbók er nýyrði yfir bók á rafrænu formi sem hægt er að hlaða niður af netinu og lesa síðan á tölvuskjá, fartölvum, lófatölvum eða sérstökum skjábókum, einnig stundum nefnd e-bók eða netbók. Hvaða orð finnst þér best? Farðu á www.ms.is og segðu þína skoðun."
"Allt fram streymir...
Gestirnir tóku að streyma inn í stofuna með skvaldri en Haukur sussaði á þá áður en hann kveikti á tölvunni. Streymið hófst og rödd hans streymdi út um hátalarna þótt sjálfur bærði hann auðvitað ekki varirnar. Hann var stoltur af þessum útvarpsþætti, enda fyrsti þátturinn hans.

Sögnin að streyma og nafnorðið streymi eru nýyrði um þá tækni að spila hljóð- erða myndskeið á netinu. Orðið er þýðing á enska orðinu "streaming". Finnst þér þetta góð orð eða luma þú á öðrum betri? Segðu þína skoðun á www.ms.is."

Òbviament no pretenc que entengueu els textos, amb prou feines els entenc jo. Tot i això us explicaré què són: Són sempre dos paràgrafs, el primer presenta una historieta relacionada amb un neologisme. En el segon paràgraf s'explica què significa aquest neologisme i se'n discuteix una mica l'orígen així com s'anima al lector a dir-hi la seva a internet.

Jo ho trobo molt interessant perquè així vaig aprenent noves paraules. A més llegint textos, per molt que no els entenguis, sempre pots trobar alguna paraula/contrucció que et soni i n'aprens moltes de noves, de les quals algunes les oblides i altres les recordes quan arriba l'ocasió. Per altra banda també reflecteix molt bé el conservadorisme lingüístic que es dóna en l'islandès.

Una de les dificultats principals de l'idioma (a part de la seva temuda gramàtica) és el nombre ínfim de préstecs i manlleus que té. L'islandès és una llengua molt conservadora (els Víkings parlaven gairebé el mateix idioma, tot i que amb pronúncia bastant diferent, els podrien entendre perfectament) i intenta adoptar el mínim de paraules extrangeres. És per això que s'han de "reaprendre" totes les paraules. Telèfon es diu "sími" que era una antiga paraula dels Víkings per dir "fil/cable". Televisió es diu "sjónvarp" que vé de la paraula "sjón" (visió) i "varp" (projecció). En el cas dels textos anteriors, no sé a què es refereix la primera paraula (molt llarga a més) Raunveruleikaþáttur però la resta són:
  • Myndbreyta: Literalment "canviar imatges" o el què diríem nosaltres, retocar imatges.
  • Rafbók: Literalment "llibre elèctric", un e-book o llibre digital.
  • Streyma: Literalment "fluir" o el què en anglès es diu "streaming", escoltar música o veure videos d'internet.
Les llengües crec que reflecteixen molt la manera de ser de la gent, i penso que en quant al passat dels islandesos, ells el tenen molt present i volen mantenir-lo en la seva memòria, és a dir en la seva llengua.

diumenge, de juliol 29, 2012

Parlant i bon temps

Aquests últims dies està fent molt bon temps (el temps del post anterior s'ha anat mantenint). Ahir per exemple, a l'hora de dinar vam fer barbacoa fora de l'hotel i jo vaig anar al riu a fer una capbussada. Avui hem anat a la piscina de Klaustur a relaxar-nos abans d'anar a treballar.

Avui però, la cosa va de llengua.

A l'hotel, dins dels que som al personal podríem dir que hi ha dos grups bastant marcats, el dels txecs i el de les islandeses (llavors quedem jo, en Johannes i l'Angelina que no pertanyem a cap d'aquests). Tot i que de vegades hi ha tensions entre aquests grups que s'acusen mutuament de treballar poc (per mi, són tots molt treballadors) també hi ha molt bona relació quan toca. De vegades però, també hi ha conflictes de caire més lingüístic, m'explicaré:

L'altre dia erem a l'hora de dinar totes les islandeses, en Vasek [Vàxec] (txec) i jo. Les islandeses parlaven totes entre elles en islandès i en Vasek i jo erem fora de la conversa, cosa que el va incomodar molt. Cal dir que a mi m'agrada que parlin en islandès perquè jo tinc molt d'interès en entendre'l i a més amb la base de l'any passat puc saber més o menys de què parlen i en algunes ocasions fins i tot seguir la conversa. És clar però, que per en Vasek que és la seva primera vegada a Islàndia i que a més potser no té tan d'interès (ni tampoc la facilitat que pugui tenir jo) pot resultar-li molt incòmode. Aquesta és una situació que es dóna moltes vegades quan hi ha gent extrangera en un grup acostumat a parlar en un idioma entre ells. Normalment estem bastant barrejats i llavors es parla en anglès o hi ha converses creuades en diversos idiomes (islandès, suec, txec o alemany). És veritat però, que els txecs fan bastant més d'esforç per exemple parlant anglès entre ells quan hi som nosaltres (que segurament els resulta molt innatural). En tot cas això són situacions que es donen al dia a dia i com dic, a mi no em molesta perquè hi tinc interès i facilitat.

Per altra banda, ahir la Sigriður (una de les noies del personal que treballa bàsicament a la recepció) em va començar a parlar en islandès a la feina. M'anava dient les habitacions que anava obrint, així com la gent que anava marxant però el fet que canviés d'idioma em va alegrar. I és que la millor manera d'aprendre l'idioma és com molta gent sap parlant-lo, o al menys que te'l parlin. El "problema" ve quan estàs acostumat a parlar-hi en un altre idioma (en aquest cas l'anglès) i canviar d'idioma resulta extrany, tot i això el canvi s'aprecia molt, almenys per part meva. També he notat que la Jóna (la propietària) també intenta parlar islandès amb mi, això prospera!

divendres, de juliol 27, 2012

Dades aleatòries

Ahir i avui ens està fent molt bon temps realment i això fa que despertar-se no sigui gaire difícil.

Vista des de l'habitació

Per altra banda, l'altre dia vam comprar entrades per al Þjóðhátíð [Ziouzhautiz], el festival de música que se celebra cada any a les Vestmannaeyjar (illes Vestman o dels homes de l'oest). De l'hotel, hi anirem en Johannes, la Fanney, l'Ásdís, la seva germana l'Aldís i jo. Realment tenen moltes ganes d'anar-hi. Una cosa que em fa molta gràcia és el concepte de multituds, em diuen elles "i l'any passat van venir 18.000 persones! Imagina-te-les, allí totes posades!" quan en esdeveniments com partits del Barça s'obtenen aquestes xifres ben fàcilment, es dupliquen, tripliquen o fins i tot quadrupliquen. Però clar, 18.000 persones a Islàndia representa aproximadament un 6% de la població.

He pensat que per al post d'avui us donaria algunes dades aleatòries, o "curiositats", de coses que he anat observant d'Islàndia al llarg d'aquest temps. Són fets que no tenen res a veure els uns amb els altres i que possiblement hagi comentat al blog. Segurament aniré augmentant la llista al llarg del temps.

RANDOM FACTS
  • L'aigua calenta de Reykjavík fa pudor a sofre.
  • L'aigua de l'aixeta és molt bona i surt molt freda si es vol.
  • La llet sencera té un 3,9% de greix i la desnatada un 1,5%.
  • Gairebé tots els pobles de més de 1000 habitants (o menys) tenen piscina municipal (Sundlaug [sündlöig]), un poliesportiu (Íþróttahús [ízrouhta-hus]) i fins i tot alguns una escola de música (Tónlistaskóla [tounlista-skoula]).
  • L'handbol és considerat moltes vegades l'esport nacional d'Islàndia.
  • Pares i fills no solen tenir el mateix cognom, fins i tot entre germans. El cognom sol significar "fill/a de" i usualment s'usa el nom del pare tot i que també es pot utilitzar el nom de la mare. Jón + Guðrún -> Jónsson, Jónsdóttir, Guðrúnarson o Guðrúnardóttir.
  • És per això que inclús en situacions formals s'empra el nom de la persona i no el cognom.
  • L'Ásatrú [Ausatru], una religió neopagana que es basa en l'antiga religió dels Víkings amb els déus Þór, Óðinn, Loki, Freyja... és reconeguda oficialment per l'estat islandès.
  • La pornografia és il·legal a Islàndia
  • La venta d'alcohol està monopolitzada per l'estat i es pot comprar només en botigues específiques anomenades Vínbúðin.
  • Islàndia té una població d'uns 320.000 habitants, més o menys un 10% de la de Barcelona.
  • Amb la crisi, la Króna es va devaluar fins un terç del seu valor. El president va ser jutjat però no va ser declarat culpable (diguem que ell no era 100% responsable del què va passar). Alguns banquers van anar a la presó.
  • L'energia geotèrmica és gairebé l'única font d'energia utilitzada per a la calefacció d'edificis i fins i tot voreres dels carrers.

dimarts, de juliol 24, 2012

Volteta a Islàndia en 5 dies

Torno a ser a "casa" de nou, és a dir a l'hotel. El post d'avui serà bastant llarg ja que equival a uns quants dies de no escriure i moltes coses passant! En un principi havia pensat d'escriure 4 posts en quatre dies diferents però seria deixar massa intriga i tampoc sé si tindria temps per fer-ho, o altres coses de què parlar. En tot cas, ja me'n penediré més tard!

 Vista des de l'hotel un vespre

Al final, la ruta ha resultat ser una volta per Islàndia amb molts paisatges i experiències viscudes. Cal dir que la previsió del temps quan varem sortir divendres era de pluja i més pluja. El què ens hem trobat ha estat però, núvols, pluja gairebé només quan érem als cotxes i fins i tot sol! Us deixo un mapa del què hem fet:


Mostra Viatge cap a Akureyri i més en un mapa més gran

Divendres

El dia va començar a les 6:30 ja que em tocava servir l'esmorzar. Durant el matí vaig sentir una taula parlant en català i m'hi vaig acostar per trobar-hi dues parelles una de les quals era de Valldoreix, cal dir que el món és bastant petit. Més tard ens va tocar netejar 29 habitacions el més ràpid que vam poder per marxar com abans millor. Vam acabar a les 16:30 i poc després ens vam posar a fer autostop al costat de l'hotel. No van passar ni 20 minuts que una parella islandesa de Reykjavík ens va agafar per dur-nos directament a Höfn. Tot i això, abans van tenir el gran detall de parar al Jökulsárlón que oferia unes vistes espectaculars!
 
 
  
Aquí s'hi veu una foca!
 

Un cop arribats a Höfn [Höp(n)], vam fer camí cap al càmping on hi vam trobar el marit de la Sigrún, la gerent de l'hotel l'any passat amb qui ens portavem molt bé. Ell ens va dir el camí cap a casa seva i allí hi vam trobar la Sigrún amb el seu fill i la seva filla que amb 9 i 6 anys respectivament parlen un anglès fascinant (sobretot el fill). Ens va convidar a pizza, cervesa i cereals i més tard ens va oferir un bungalow del càmping. També ens va deixar unes bicis per donar una volta pel poble. Cal dir que tenir contactes a Islàndia és un gran avantatge. La Sigrún ens ha comentat que aquest any no treballa a l'hotel perquè ha rebut un préstec de l'estat per tirar endavant un projecte que consisteix en dissenyar una ruta per ciclistes per la costa sud d'Islàndia, de Höfn a Reykjavík. Ens va dir que en un futur té previst de fer-ho per tota l'illa. Personalment penso que és una molt bona idea, no només per fomentar el ciclisme i el turisme en general sinó que actualment circular amb bici per la ruta principal com fa tothom és perillós i estressant pels ciclistes així com també posa nerviosos a tots els conductors que se'ls troben. A veure com se'n surt, jo crec que ho farà molt bé!

En Johannes amb la bici per Höfn
 El bungalow on vam passar la primera nit, juntament amb les bicis

Dissabte

El següent dia vam fer camí cap a la carretera principal per continuar el nostre viatge cap a Akureyri. Ens hem llevat ben d'hora per acabar esperant durant més d'una hora fins que algun cotxe ens recollís. Per atraure més l'atenció, jo em dedicava a fer malabars mentre en Johannes ensenyava el polze. Un home que anava en direcció contrària va aturar-se i em va demanar les boles, només per ensenyar-nos com de bé feia malabarismes, tornar-me-les i continuar amb el seu viatge... un encontre molt curiós cal dir. Al final de l'espera, una parella Suïssa de Berna, l'Oliver i la seva xicota, en van dur fins a Egilsstaðir, una "ciutat" bastant bonica on vam dinar i veure un partit de futbol de la segona divisió islandesa. Mirant el partit vam conèixer un home també força singular. Era un holandès fanàtic del futbol, professor de llatí i grec, que viatjava pels països per mirar partits de categories baixes. Abans d'anar a qualsevol lloc s'informava del panorama del pais, els clubs i els jugadors. Realment fascinant, ens explicava un munt de cosa sobre els clubs islandesos i tot ho havia après poc abans de marxar, un personatge pintoresc que diria aquell.

La motxilla en espera d'alguna ànima caritativa que ens recollís
La vista des del cotxe
Un espectador privilegiat del partit de futbol
Nosaltres també el vèiem des d'una bona posició
Vista d'una part d'Egilsstaðir
Cartell curiós al costat de l'aeroport d'Egilsstaðir
A l'aeroport d'Egilsstaðir també hi tenen palla!

A la tarda vam continuar el nostre viatge, esperant uns quaranta minuts fins que un Islandès d'uns 30 anys ens recollís. Anava de camí cap a Akureyri per trobar-se amb un amic per sopar i més tard, a la nit, continuar cap a Reykjavík per agafar un avió cap a Noruega i continuar conduint fins a Ålesund, on viu actualment. Així doncs, al segon dia vam arribar al nostre destí: Akureyri. La ciutat és més petita que Reykjavík, segurament també perquè no té tot el cúmul de ciutats que la capital té al voltant (Kópavogur, Garðabær, Byggjuhverfið...). De nou vam fer ús dels contactes que tenim i vam parlar amb en Björgvín, el propietari de l'hotel, que també ho és d'un altre hotel a Akureyri i un "Guesthouse". Així, ens va deixar dormir dues nits en un "apartament" (bastant mediocre) que té.

Carrer principal del "downtown" d'Akureyri
Façana amb un mural bonic
Església d'Akureyri
Una gelateria molt rosa on vam menjar un gelat
La gelateria feia anys i ens va fer un 2x1
L'habitació que teníem. També hi havia sala d'estar amb tele i cuina, no estava malament, i menys gratis!

Diumenge

El següent dia vam dormir molt, que ho necessitàvem! Un cop llevats i esmorzats, vam posar-nos a desfer una mica de camí, per anar a passar el dia i fer alguna excursió aprop del llac Mývatn. Primer ens va portar una dona isalndesa que viva a una granja uns 10 km prop d'Akureyri. A continuació ens va dur una altra dona islandesa, aquesta professora de francès a Reykjavík, però que durant l'estiu vivia a on havia crescut, al nord-est d'Islàndia. Ens va deixar allà on el camí se separava per anar en direcció Húsavík. Llavors ens van dur dos danesos que treballaven a Reykjahlíð, el poble que hi ha al costat del Mývatn. Finalment una noia islandesa ens va dur els deu últims quilòmetres que ens faltaven fins al Námafjall, un camp termal que hi ha prop del llac Mývatn, que feia molta pudor a sofre (com tots els camps termals) i on vam fer una excursió pujant una muntanya que de tant en tant oferia sortides de vapor d'aigua. Calia sempre seguir el camí ja que per altres llocs ves a saber què hi podies trobar. Molts "stupid tourists" (com diu la Fanney) surten dels camins i acaben cremant-se.

Indicacions a mig camí cap al llac Mývatn
Natura als voltants del llac Mývatn
Camp termal de Námafjall
Atenció! Aigua de 80ºC a 100ºC
Això és aigua bullint amb molts minerals dissolts, sobretot a causa de l'àcid sulfúric
Més vistes del camp termal

Sortida de fum
Camí que vam seguir - Challenge accepted!
Aquí potser es veuen una mica els diferents colors a causa del sofre i altres elements relacionats amb la geologia de la zona
Vista de la zona
Arribats al cim

A la tronada vam trobar en Haukur [Höikur], un noi jove que com la majoria estudia a Reykjavík (tot i que a Akureyri també hi ha universitat) i durant l'estiu torna a casa per treballar. Va ser molt amable i a part d'explicar-nos moltíssimes coses sobre els llocs de la zona, també va parar perquè veiéssim el Goðafoss (cascada dels déus), una cascada molt bonica on durant la cristianització de l'illa es diu que s'hi van llençar molts pagans (o Ásatrú d'ara). Els islandesos tenen dues paraules per Déu: Guð [gvüz] que es refereix al Déu de la biblia pels cristians i Goð [gwoz] que es refereix als déus nòrdics com Thor (Þór), Odin (Óðinn), Loki, etc... A l'arribar a Akureyri en Haukur ens va dur fins a un supermercat perquè poguéssim comprar alguna cosa per menjar i fins i tot es va oferir a ensenyar-nos els voltants el dia següent. Ens vam donar els mòbils.

Dilluns

El dilluns ens vam tornar a llevar ben d'hora perquè vam decidir agafar el bus cap a Selfoss (costa sud) a través de les muntanyes de l'interior, una ruta molt maca que, tot i no rebre cap descompte per treballar a l'hotel, ha valgut molt la pena. Això va fer, però, que haguéssim de rebutjar l'oferta que molt amablement en Haukur ens va fer i que igualment agraïm moltíssim. El bus va sortir a les 8:30 de Akureyri i va seguir la carretera principal fins al poble de Varmahlíð. A partir de llavors ens vam desviar i vam entrar a les muntanyes de l'interior circulant per camins de terra amb un autobuset petit a unes velocitats bastant impressionants, fins i tot vam entrar dins d'un núvol i el conductor no va disminuir la velocitat. La primera parada va ser a Hveravellir [Kferavetlir], un altre camp termal situat al mig de la natura amb uns llocs per banyar-s'hi. La parada però, va ser d'uns 20 minuts així que de banyar-se no gaire.

Camí per on anar per no cremar-se
Aigua bullint
I més!
I més!
Formacions de lava amb un nom Hawaiià que ara no recordo
Sortida de fum!
Camins per la zona
Riu d'aigua calenta, devia estar a uns magnífics 40ºC

Més endavant, vam seguir per la carretera de terra i la conducció plena de bots i salts per parar al costat d'una altra cacada de la qual no recordo el nom.

Foto amb la suadora de l'Escola d'Excursionisme que sempre duc posada!

Així vam arribar fins a la zona de Kerlingafjöll on hi ha un refugi, una zona d'acampada i molts camins per descobrir. Com que teníem una mica més d'una hora, vam menjar ràpidament i ens vam posar a caminar una estona. Realment és una zona que m'apunto per anar a fer alguna ruteta d'alguns dies més endavant!
Vistes de la zona de Kerlingafjöll

El viatge amb bus seguia i finalment vam tornar a trobar camí asfaltat per fer una mica més còmode el viatge al qual ja ens havíem acabat acostumant. Per acabar, vam visitar la cascada de Gullfoss [Gutlfòss] (cascada daurada). És una cascada molt turística, molt gran i imponent! Poc més endavant vam arribar a Geysir per poder veure allò que l'any passat no vaig poder veure, un guèiser. En els vint minuts que vam ser allí el vaig veure sortir quatre vegades, i finalment en vaig poder fer algunes fotos amb una mica de sortida.

Cascada de Gullfoss, veieu l'arc de Sant Martí?
Gullfoss des d'un altre angle
I encara més
I més!
Un altre arc de Sant Martí, els víkings creien que aquest era el pont que portava cap a l'Ásgarð (jardí dels déus). Parlo de l'arc iris.
Guèiser sense res
Guèiser sortint
Guèiser sortit

El bus anava fins a Reykjavík, però com que fer-hi autostop és molt difícil vam dir que ens deixés a Selfoss, un poble de les afores a uns 40 km. Allí vam arribar-hi a les 19:30 i després de fer una mica de compres de menjar, vam decidir provar sort i veure fins on ens portava el polze. Primer, un islandès molt simpàtic ens va portar uns 15 km més enllà, ens va explicar què és el Formula Offroad (un esport d'aquests de motor amb uns jeeps gegants que pugen per pendents grandiosos i a més amb obstacles) i que ell hi participa. Si veieu algun video al youtube de Formula Offroad a Islàndia amb un cotxe taronja, llavors és ell. Més endavant ens van agafar una parella d'alemanys de Köln que ens van deixar a Hvolsvöllur. Allí vam esperar fins les 22:00 quan vam decidir que en 10 minuts plantaríem la tenda en algun lloc. El segon cotxe ens va agafar. Era un islandès de poques paraules, però bon home, que ens va dur fins la cascada de Seljalandsfoss. Allí vam decidir acampar, però no al càmping sinó que vam caminar una mica per pujar cap a les muntanyes i trobar un lloc preciós per acampar de gratis. Vam mirar més tard i resultava que estavem al costat del càmping, però bastant més amunt!

Vista del vespre des del Seljalandsfoss

Dimarts

Avui al matí ens hem llevat amb el sol i el soroll del vent fent vibrar la tenda. A fora ens esperaven unes vistes magnífiques i un temps espectacular.

Vista avui al matí amb el millor temps!
Una altra vista
Com deia, el càmping al costat!
El riu que passava pel costat que queia per la cascada Glúfrafoss

Per tornar hem fet més autostop, primer ens ha parat un home islandès que vivia a una granja d'aprop i més endavant ens ha agafat una noia islandesa que venia de Reykjavík per anar a treballar a un hotel del sud d'Islàndia, més endavant de Kirkjubæjarklaustur. Aquesta noia ha resultat ser la Fanney, que tornava també dels seus dies de festa per posar-se a treballar aquesta tarda, de fet comptavem que possiblement la trobaríem a la carretera, però en realitat pensavem trobar-nos-la una mica més tard. Ha estat una tornada rodona per aquest viatge!