dimecres, d’agost 03, 2011

Nöfn

([Nöpn] Traducció: Noms)

Avui ha estat un dia tranquil, pel matí he entrat a les 7, despertant-me a les 6:30 i havent posat tres alarmes al mòbil (també havent-me despretat diverses vegades a les 3:45 i 5:30) amb por de no fer tard ja que ahir vaig fer tard dues vegades seguides, entrant a les 7:00 en canvi de les 6:30 i a les 19:20 en canvi de les 19:00 (em vaig adormir les dues vegades). Tot i això la Sigrún, comprensiva, no em va dir res, però personalment a mi em va fer força ràbia...

Així, avui no he fet tard pel matí i he servit l'esmorzar, on bàsicament has d'estar al tanto que no s'acabi res, que sempre hi hagi cafè i d'anar traient els plats a la gent. Alhora vas reomplint les coses i posant-les a la nevera per l'esmorzar de l'endemà. Després hem estat preparant el dinar i servint-lo també (de nou, no té molta feina al moment, simplement assegurar-te que tothom ha pagat i recollir plats). Havent recollit el dinar i havent netejat el menjador he tingut una pausa fins les 18:00 quan he tornat per servir el sopar. A les 19:00, quan hem començat, no ha vingut ningú, erem tres la Fanney, la Ásdís [Àustis] i jo, i no teniem res més a fer que petar la xerrada, cosa que també s'agraeix. Al final ha acabat venint alguna gent i al final hem estat fent una cervesa i relaxant-nos. A partir de demà tindré quatre dies de festa, demà recolliré una mica tota l'habitació, que està feta un desastre a ran de la festa d'abans d'ahir i que en Johannes ha tornat dels seus dies de vacances, de festa també (a les illes Vestman, vestmaneyjar). Miraré la previsió del temps i planejaré els següents tres dies, en els quals havia pensat potser anar a Skógar (cap a l'oest) i fer una ruteta d'un dia pel costat de l'Eyjafjallajökull (el famós volcà de l'any passat).

Avui també tenia pensat parlar una mica dels noms islandesos i tot el tema del cognom patronímic que tenen. Els noms islandesos són molt particulars, en el sentit que en general només existeixen a islàndia i n'hi ha molts que són poc freqüents a europa en general, una mica més al nord (suècia, noruega, dinamarca). Ja els deveu haver vist mentre he anat escrivint al blog, però aquí teniu uns quants exemples de noms islandesos:

Noi: Einar (nom típic, com John en anglès), Ragnar, Guðmundur, Árni [Aurni], Baldur, Björn, Ólafur, Egill, Halldór [Hatldour], þórhall [thourhatl], Vilhjálmur, þór, Sigurður...

Noia: Hrefna [Rebna], Ólöf [Oulöf], Sigriður, Dóra, Ásdís, Sigrún, Fanney, Hafdís [Hàbtis], Fjóla [Fioula], Aldís [Àltis]...

Els de noia són els de les que treballen a l'hotel, no hi treballen gaires nois islandesos. Com veieu, hi ha molts noms purament isalndesos tot i que també n'hi ha de més "internacionals" o diguem-ne europeus com Anna, María, Andrés [Àndries].
Una altra cosa que compleixen els noms islandesos, i són a més els que es poden posar a islàndia, és que es declinen segons el cas. Així Anna sér mig vol dir l'Anna em veu a mi, però Ég sér Önnu és jo veig a l'Anna (cal dir que he escollit el nom que varia més al declinar-se, normalment no canvien tant). Normalment a més, els islandesos solen tenir més d'un nom (per exemple Eiður Smári, Hrefna Karen, Hanna Ágústa) una de les raons principals la diré a continuació.
L'altra cosa molt particular en els noms islandesos és el cognom. El cognom dels islandesos és patronímic, això vol dir que indica el nom del pare. Els cognoms es formen a partir del nom en la forma del Genitiu (un dels quatre casos) més la parula "son" o "dottir" i vol dir literalment "fill/a de", quan dic literalment és que si ho diguéssis senser voler dir un cognom ho diries de la mateixa forma. Així, algú es diu Ragnar i té un fill que es digui Einar, declinem Ragnar al genitiu -> Ragnars i afegim son: Einar Ragnarsson (lit. Einar fill de Ragnar). Si en Ragnar té una filla que es diu Hanna, llavors tindríem: Hanna Ragansdottir (lit. Hanna filla de Ragnar). Actualment però, sempre es pot escollir si utilitzar el nom del pare o de la mare en el cognom (fins i tot hi ha casos molt extrems on algú es podria dir Hjálmar Önnu og Ólafsson (lit. Hjálmar fill d'Anna i Ólafur). Finalment però hi ha casos especials com el del futbolista Eiður Smári Guðjohnsen o l'escriptor Halldór Laxness. En els dos casos es tracta de noms de familia (o cognoms "de veritat") en el cas que algú tingui un cognom de familia, llavors no cal tenir cognom patronímic, així el pare d'Eiður Smári Guðjohnsen no necessàriament ha de dir-se Guðjohn (de fet seria Guðjón). El fet doncs que en una mateixa família tothom tingui cognoms diferents, fins i tot germans de sexe diferent, fa que el cognom no sigui molt identificatiu, és per això que les llistes de noms van ordenades sempre pel nom i no pel cognom, així com la gent s'adreça sempre pel nom (fins i tot si parléssis amb el primer ministre l'anomenaries pel nom) i també és per aquesta raó que solen tenir més d'un nom.

Fins i tot em sembla que per nacionalitzar-te islandès has de tenir un nom accpetat (que es pugui declinar) i fins i tot adaptar-te al cognom patronímic islandès, jo potser em diria Marc Jaumesson o bé Marc Andreuson (Andrea sí que es pot declinar).

1 comentari:

Jesús Ramos ha dit...

Abans de que tothom et pregunti si el seu nom es podria declinar, he de dir que tot això em fa pensar en el Senyor dels Anells i els Víkings, molt èpic tot plegat xD