Countryside-style party @ Klaustur

Ahir hi va haver un gran esdeveniment a Kirkjubæjarklaustur, hi va haver un ball com diuen ells, o com entenem millor nosaltres un concert d'un grup que tocava versions. Realemnt va ser un esdeveniment important ja que normalment aquí no hi passa res. De primeres quan m'ho van dir, m'esperava una cosa molt modesta i amb poca gent, però realment l'excepcionalitat d'aquesta va fer que vingués molta gent. Es veu que ho fan cada any. Per anar-hi, s'organitzen autobusos que surten des de Jökullsárlón si no m'equivoco (uns 50 km de l'hotel i uns 80-90 de Klaustur) i tota la gent que treballa als hotels i hostals d'entremig s'hi apunten, entre ells, nosaltres.

El bus, de tornada, sobre les 4 del matí

Quan vam acabar de servir el sopar, desitjant que tothom mengés el més ràpid possible, vam anar cap a la casa on vivim on ja haviem preparat tota la pre-festa, bàsicament teniem cervesa i mojitos. El bus cap a Klaustur passaria cap a les 00:00 així que mentrestant vam fer una mica de temps i una mica de festa al nostre "apartament". Van venir dues noies d'aprop (no sé realment d'on van sortir) per poder agafar el bus amb nosaltres. El bus va costar unes 2000 corones (uns 12 euros) que és caret però realment tampoc hi ha gaire cosa més, a part islàndia de per se ja és cara tot i la crisi que tenen, a més a més, quan no tens gastos t'ho pots permitir, perquè treballant aquí a l'hotel al mig del no res els gastos són gairebé nuls (excepte pels dies de vacances i quatre coses més).

Un cop arribats a Klaustur vam haver de comprar entrades, que valien 2500 ISK (15 eur) de nou car, però és lo que hay. Tot i això, la majoria no teníem diners en metàl·lic, a més a més, com que a quasi tothom li passava el mateix, el caixer automàtic estava buit. Per això el què feien era que anéssis al bar del costat i et cobréssin les 2500 corones per la VISA i ells amb el ticket t'ho acceptaven. Així vam fer. Un cop dins, vam entrar a una modesta sala d'actes que tenen amb un escenari i vam trobar el grup tocant i força gent ballant.

El vestit del cantant em va agradar foça XD

Tocaven majoritàriament cançons islandeses i algun tema internacional o conegut del moment, vamos, el típic grup que podria actuar durant una festa major de qualsevol poble de catalunya. La gent realment es motivava moltíssim amb els temes islandesos, que jo no coneixia, i òbviament em van transmetre la motivació a mi, que simplement repetia allò que em semblava sentir, era força divertit. A més, com que les meves expectatives eren molt més baixes, em van sorprendre gratament.

La Dóra i la Fanney ballant i suposo que comprovant que l'ampolla estpa buida

En quant al que vaig "aprendre", la manera de fer festa dels islandesos és, en general, molt similar a la de tots els països nòrdics. Cal dir, que si una cosa fem bé al sud, és beure. Per molt que diguin del botellón i dels joves bevent, al nord l'alcohol porta molts més problemes que al sud, jo crec que pel tipus de cultura, i per això també està tan restringit (per alra banda, em pregunto també si aquesta restricció és d'alguna manera causant alhora, no ho sé). La venda i consumició d'alcohol està prohibida a menors de 20 anys, i qualsevol beguda més forta que una cervesa, ha de ser venuda en establiements especials del govern (els vínbuð). A Klaustur n'hi ha un, que a més només obre durant una hora de dilluns a dijous, tres hores el divendres i dues el dissabte.

Doncs el què deia, es veu que és molt freqüent que les festes acabin amb baralles (més freqüent que al sud, diguem, jo no ho hagués esperat d'una festa com aquesta a Sant Cugat) i la veritat és que vam veure un parell d'escenes, algunes fins i tot còmiques, on el grup va tocar una cançó i la gent va començar a donar-se cops i de cop a algú se li va girar la olla i va començar a repartir, tothom se li va llançar al damunt, la seguretat el va fer fora, i quan era a fora, al terra immobilitzat anava cridant "Vull la meva sabata!". Una altra, protagonitzada per un tio, que més tard em van dir que es fa dir EL rei (kongurinn). També cal dir que ja gent, en general, s'empenyia més del normal per moure's entre la multitud.

El final de la festa va anar bé però a banda d'aquests incidents i cap a quarts de quatre les quatre vam pujar al bus que ens tornaria a l'hotel, on va continuar una mica la festa. El què més em va agradar va ser, de nou, la quantitat de llum que hi havia al arribar:

Cal dir que és necessari dormir amb les persianes baixades, sinó, et pots despertar a les 5 i pensar que són les 9.

Bé, us deixo que només he dormit 2 hores avui, a les 4 al llit i a les 6:30 a treballar de nou. Sort que la Sigrún ha estat comprensiva i he pogut fer una pausa per dormir una mica més.