dimarts, d’agost 30, 2011

També relax

Aquests quatre dies que he tingut festa, no he tingut cap Adventure com les anteriors. Bàsicament he dedicat aquests 4 dies a no fer res, una mica de relax a islàndia també és una bona activitat, perquè estar tan aïllat sinó?

El primer dels quatre dies va ser el castell de focs del Jökulsárlón, el segon dia va servir per dormir després de la festa a Hrollaugarstaður. Ahir, vaig dormir més i vaig dedicar el dia a programar el compilador que estic fent (un compilador és un programa que tradueix un llenguatge de programació en un programa d'ordinador per dir-ho simple, tampoc és molt important). També he aprofitat per llegir a fora, tot i que de tant en tant plovia, i per observar el comportament de les ovelles, intentar acostar-me el màxim a elles i atrapar-ne alguna (diuen que són molt ràpides, jo no m'ho acabo de creure). Avui he seguit programant i al vespre anirem a sopar alguna cosa a Klaustur amb l'Ásdís ja que ella també té lliure la nit. Cal dir que a l'hotel no hi passa res, aquesta nit només tindrem 2 o 3 parelles a dormir, i ahir només hi havia un grup de 20, es nota com poc a poc, la temporada es va acabant.

Ja tinc definitivament decidit que el dia 6 de setembre serà el meu últim dia de feina. El mateix 6 a la tarda, amb el cor trencat hauré de deixar l'hotel i agafar el bus cap a Reykjavík. El perquè marxo 6 dies abans de l'hotel que d'Islàndia és perquè tinc pensat anar a Ísafjörður, els fiords del nord oest, a visitar tota la zona, que diuen que és preciosa. Ja us en faré un resum. Mentre sigui a Reykjavík podré dormir al pis de la Fanney que m'ha ofert el seu sofà (sempre millor que dormir en una tenda) i on també podré deixar la meva maletota per quan sigui al nord. Allà podré assolir un nou rècord de latitud i arribar al paral·lel 66, tot i això, no creuaré el cercle polar àrtic :( (amb prou feines islàndia el toca O_O)

Bé, això són una mica els plans. Ja que aquestes són les últimes setmanes que estaré aquí (me'n queda una i mitja) us animo a que si teniu alguna curiositat sobre el país, alguna cosa que vulgueu saber sobre Islàndia, me la pregunteu que jo intentaré esbrinar-la. De moment, sobre el tema de la crisi i la "revolta" he sentit força coses, i quan vagi a Reykjavík intentaré aprendre'n més.

Finalment, pels què no seguiu el facebook, us deixo un video que vaig penjar fa dos dies. Està gravat a la zona on sóc, i si sou seguidors del blog, molt probablement reconeixereu més d'un lloc. Aquí s'hi reflecteix molt bé la vastedat i els colors de la zona, disfruteu-lo!



Descripció d'alguns llocs:

0:00 -> Granja Sel (està a Skaftafell, no en vaig penjar cap foto però hi vaig anar, s'hi pot entrar)
1:29 -> Skeiðarsandur
2:13 -> Jökulsárlón (també aquí)
2:49 -> Svartifoss
4:00 -> Probablement el Mýrdalssandur (aprop de Vík) tot i que també pot ser Ingolfshöfði
4:49 -> Dýrhólaey (també aprop de Vík)

diumenge, d’agost 28, 2011

Flugeldasýning og ball @ Hrollaugarstaður

[traducció: Castell de focs i concert @ Hrollaugarstaður]

Ahir es va cel·lebrar el castell de focs anual del Jökulsárlón [Jökuls-aur-loun] . Cal dir que és impressionant, ve a ser una mica com el castell de focs de la festa major de Sant Cugat (o segurament, qualsevol altre lloc en general) però en un ambient molt més màgic. Tots els icebergs estan il·luminats amb antorxes i els focs artificials també estan col·locats en ells. L'espectacle va durar uns 20 minuts i l'afluència va ser molt gran, molta gent venia de Reykjavík per veure-ho.

Després, vam anar a la granja Hrollaugarstaður, a prop de Hali, on hi havia un concert (ball en islandès) com el què hi havia hagut a Klaustur, també 2000 ISK d'entrada (12 eurus!!) però són coses excepcionals, o això o res XD Després ens va tocar viatjar 150km per tornar a l'hotel, sort que jo tinc festa i he pogut dormir bona part del matí :)

Aquí teniu un video que he fet del castell de focs!


dissabte, d’agost 20, 2011

Adventure nº3 (Skaftafell)

Tot i que no tan periòdiques com abans, intento fer posts més sucosos de contingut. El d'avui va farcit de fotos ja que he de relatar els meus 4 dies per Skaftafell [Skaptafètl] una zona del Vatnajökulsþjóðgarður [Vatna-jökuls-ziouð-garður] o Parc Nacional del Vatnajökull (Glacera de les Aigües) (Vatna-aigües, jökull-glacera, þjóð- -nacional, garður-parc).

El Vatnajökull [Vatnajökull] (Glacera de les aigües) és la glacera més gran d'Islàndia i la més gran d'Europa (si comptem l'illa com a part d'Europa). També és la tercera glacera més gran del món on per davant només hi ha Groenlàndia i l'Antàrtida. Per mostrar la mida de la glacera m'he currat rupestrement amb el GIMP i el google maps una imatge on es pot apreciar el Vatnajökull sobre Catalunya:
La punta sotint més a baix de tot és l'Öræfajökull [öraifaiökütl] i just a la seva esquerra una mica més petit hi ha el Skeiðarjökull. Entre aquests dos sortints més grans hi ha Skaftafell. Aquest està equipat amb un càmping, un centre de turisme i molts camins i senders per fer excursions de tot tipus de durada.

El dia 16, tot i tenir festa, em vaig llevar a les 7. La raó era bàsicament perquè a les 8 la Sigrún em portaria en cotxe cap a Skaftafell. Així doncs vam sortir de l'hotel, amb el dipòsit gairebé buit, per creuar el Skeiðarsandur, el desert que hi ha al peu de Skeiðarjökull i que està entre l'hotel i Skaftafell, uns 50 km. A les 9 m'esperaven els Glacier Guides, que per ser membre del personal de l'hotel em van deixar anar amb ells de gràtix. Vam anar al Falljökull.


Allí vam estar caminant durant 4 hores descobrint totes les formes i llocs que amaga una glacera com aquesta. El més fascinant de tot és el constant canviar de la glacera. A priori, sembla que la glacera sigui una cosa estàtica, com la roca d'una muntanya, per vegades que vagis a Montserrat, hi trobaras les mateixes roques i les mateixes coves al seu lloc. El mateix pensava jo amb la glacera, però és completament diferent. En qüestió de setmanes es poden formar forats com aquest:


Amb fondàries que solen arribar als 20 metres. Apareixen coves i desapareixen, i constantment la glacera està en moviment, pressionada per altres llengües del Vatnajökull i per les muntanyes. Vaig torbar fascinant el dinamisme poc aparent de les glaceres, però estan constantment en moviment, i molt ràpid:

A tot arreu pots trobar rierols que semblen tobogans aquàtics de les voltes que donen.


Més tard també ens vam endinsar en alguna cova que vam trobar (no molt fonda, eh!)


Els guies eren un Islandès i un Finlandès molt simpàtics que ens van explicar de tot, des de la formació, fins als canvis que pateixen i tot això. Tot i això, és una llàstima perquè últimament les glaceres estan retrocedint molt, i a un ritme molt ràpid. Es calcula que en cent anys ja no quedaran glaceres a Islàndia si seguim així. Cal dir que això ja havia passat abans i que en l'època de la colonització d'Islàndia el Vatnajökull estava dividit en dos (s'han trobat informes de gent que el creuava cavalgant per la meitat). És una llàstima però.

Per la tarda vaig caminar una mica pels camins de Skaftafell i vaig veure l'emblemàtica Cascada Negra o Svartifoss:
Magnúsfoss
Un dels generadors hidroelèctrics casolans que hi ha per Skaftafell L'emblemàtic Svartifoss
Les formes de les columnes de basalt són totalment impressionants, sembla que els mateixos nans haguéssin estat allí fa milers d'anys picant i donant forma a la roca.

Per la nit, abans d'anar a dormir, vaig sotir a córrer per cansar-me una mica i vaig tornar a anar al Svartifoss (està a 25 minuts del càmping caminant). Al llarg dels dies hi passaria unes quantes vegades pel costat.

El següent dia vaig decidir encaminar-me cap a Krístinartindar, les muntanyes de més al nord, i a les 10 vaig posar-me en camí per un sender que anava vorejant la muntanya cap a la dreta.
El dia no era especialment dolent tot i que queia la típica pluja polsim que quan t'hi acostumes ja no la notes, a més, com que anava a un pas força accelerat podia anar amb màniga curta (quan parava m'abrigava esclar). Al cap d'una horeta o menys vaig arribar al mirador de Sjónarnípa [siounarnipa] on m'esperava aquesta vista:


Estava en mig de la boira però com que tots els camins estan molt ben senyalitzats amb pals no em vaig acabar de perdre. Tot i això, no vaig anar en la direcció que volia de debò. Seguint el camí però, vaig poder sortir dels núvols i al menys a curta distància tenia certa visibilitat.Així doncs, vaig decidir anar al Mórsárdalur [Mours-aur-dalur], la vall del Mórsár o el riu Mór. És una vall per on passa el riu Mórsá (tal com diu el nom). El riu aquest però, no és com els que ens imaginem. Tots els rius del sud d'islàndia, que passen pel desert són rius de glaceres molt plans amb moltíssimes branques i que de vegades poden portar cabals impressionants. És el cas també del Múlakvísl que es va endur el pont que em va fer fer la vola o bé el Skeiðará, que es va endur el pont més llarg d'islàndia l'any 1996. Així, el Mórsárdal és una vall molt ampla i plana per baix:

Finalment vaig arribar al peu de la glacera on hi havia un petit llac a l'estil Jökullsárlón:
La caminada, amb altres distraccions pel mig, va durar 7 hores.

El dia següent vaig decidir anar a Krístinartindar i aquest cop de debò. Agafant el mateix camí (havent sortit a les 11 aquest cop) vaig arribar a la Sjónarnípa on aquest cop m'esperava un paissatge una mica millor:
La glacera de Skaftafell, Skaftafellsjökull

Tot i això, més amunt em tornava a esperar la boira, però els camins per on anava eren molt bonics així com tot l'entorn.
El que més em va agradar de l'excursió, i sobretot de l'ordre en que les vaig fer, va ser que aquest cop vaig poder veure el Mórsárdalur des de dalt, de manera que podia anar reconeixent tot allò que havia recorregut el dia anterior:

La tornada també va ser per un camí molt agradable:

Finalment, l'últim dia em no vaig llevar ni d'hora ni tard i vaig guardar totes les meves coses. A les 10 vaig començar a fer autoestop per tornar (havia de començar a treballar a l'hotel a les 15). Al cap de dues hores no m'havia agafat ningú així que per prundència vaig trucar a l'hotel on em van dir que la Dóra estava també anant cap a l'hotel (també havia tingut festa) i que em podria venir a recollir. Així, vaig poder tornar a temps per treballar de nou.

Crec que per les properes vacancetes miraré d'agafar un avió intern (que m'han dit que si fa bon dia val molt la pena) i aniré a Ísafjorður, els fiords de l'oest! A veure si tinc sort!

dilluns, d’agost 15, 2011

Islandesos/es

Demà ben d'hora al matí aniré a Skaftafell per fer una excursió per la glacera del Vatnajökull. Ja us n'ensenyaré els resultats! Avui però, aprofitant que ja porto poc més d'un mes a Islàndia, em veig capacitat per fer una petita primera valoració de la impressió que he tingut de la gent islandesa.

Abans de continuar, quina és la imatge que teniu vosaltres d'una persona islandesa, com us la imagineu, així en general? La meva idea a priori dels islandesos era que no diferien gaire dels suecs, gent tancada des d'un principi però no necessariament hostils, també em feien pensar en els víkings, però no sabira molt bé com definir-ho. Fins i tot, el fet que visquessin tan aïlladament encara reforçava més la idea que tenia de gent de poques paraules.

Amb què m'he trobat fins ara? Quina és la imatge global de la gent que he conegut en aquest mes? Crec que els islandesos no són tan tancats com els suecs quan es tracta de parlar amb la gent i/o conèixer-la. Tot i això, els islandesos són com una família molt gran (d'això en parlaré més tard) i a mesura que els vas coneixent em sembla que es pot detectar un subtil (molt subtil de vegades) hostilitat cap als estrangers. El què vull dir amb això, és que no ho notaràs fins al cap d'un temps i tampoc de manera directa, seran petits comentaris aïllats i sense molt de pes realment que de manera inconscient els delaten. Tot i això, cal dir que treballant en el món del turisme molt probablement males experiències amb algun tipus de gent fa que en tinguis males impressions (els israelians ho volen tot i ho volen ara). No vull dir que siguin hostils amb els extrangers, de fet molta part de l'economia es basa en el turisme (gent que ve dóna diners a islàndia i marxa) però cal dir que són molt defensors de la seva nació i de la seva llengua, ja que són conscients que són poca gent en un pais molt gran que a més a sofert durant molt de temps de la manca d'autogovern.

En quant al què deia que són tots una família, ahir vaig descobrir una cosa que em va deixar al·lucinat: l'anomenat Íslendingabók [islendingabouk]. La traducció literal és "El llibre dels islandesos" i aquest és una base de dades que emmagatzema un (o diversos) gran arbre genealògic de tots els islandesos amb entrades que remonten des de finals del segle XVI. Des del seu portal a internet, un islandès pot buscar la seva entrada al llibre i veure el seu arbre genealògic fins a 7 o 8 generacions cap amunt! Això però no és prou, fins i tot pots veure la relació que tenen dues persones islandeses. Fins i tot hi ha una aplicació del facebook per veure quina relació tens amb els teus amics, la Fanney em va ensenyar el seu compte, i gairebé dos terços dels seus amics (o més) estaven emparentats amb ella, si més no 7 o 8 generacions enllà. Per exemple, es veu que la rebe-rebesàvia de la Fanney i l'Ásdís és el mateix.
Aquesta magnífica base de dades no només guarda les persones sinó també dades com, en quina granja van viure durant quant de temps, quins germans teníen... etc

Per altra banda també se'm va acudir remenar el llibre telefònic (de fet les pàgines grogues i les pàgines blanques són un mateix llibre ja que les pàgines grogues només són un grapat ben petit) i buscar gent. El més curiós, que ja vaig dir em sembla, és que la gent està ordenada pel seu nom (a mi m'hauríeu de buscar per Marc i no per Sastre). Ben fàcilment vaig trobar l'entrada d'alguns treballadors de l'hotel així com la de l'Eiður Guðjohnsen, tot i això per raons de privacitat he decidit no fer-ne cap foto, no sigui cas que jo ara sigui el desencadenant d'una allau de trucades. En quant al tracte de la gent famosa a islàndia, és també una cosa molt particular. La gent famosa no és tractada com a la majoria de països, el què vull dir és que normalment els islandesos no s'exhaltaran al veure una persona famosa, i menys un islandès famós. És molt freqüent coincidir amb la Björk o l'Eiður per Reykjavík pel què m'han dit. Els famosos internacionals tampoc són tractats amb tanta excepcionalitat com a la majoria de països, així és molt probable que a una persona famosa no el molesti estar en el llibre telefònic perquè molt poc probablement els islandesos es dediquin a trucar-la per assetjar-la.

Més coses sobre gent islandesa no se m'acudeixen ara mateix... alguna cosa que vulgueu saber?

Staffparty i altres

Abans d'ahir vam tenir la Staffparty, en principi havia de venir poca gent a l'hotel de manera que hi hauria poques habitacions per endreçar el dia següent. Per això vam decidir fer la festa del personal abans d'ahir. El dia va consistir en començar tots a les 9 (els que havien de servir l'esmorzar abans) i acabar el dia tan aviat com haguéssim preparat totes les habitacions, així que vam posar-nos a treballar ben ràpid i cap a les 15:30 ja havíem acabat.

Cap a les 16:30 ens vam posar en marxa cap a Kirkjubæjarklaustur on vam anar a un hotel proper on ens tenien preparats uns quads per nosaltres! Vam anar pel no res i ens vam allunyar de Klaustur, al principi poc a poc agafant-li el truc als quads, però més tard, amb més confiança anavem deixant més espai entre nosaltres per poder córrer més, realment va ser molt divertit.

Un dels quadsL'andrés anava davant meuParats mirant el paisatge
Efectivament, al mig del no-res

Després d'això vam tornar cap a l'hotel on vam preparar una barbacoa i moltes cerveses per cadascú. Cal dir que aquella nit vaig menjar balena! Crec que és l'animal més gros que he menjat mai, i realment era molt bona! D'un principi, sense pensar-hi, quan em van dir que menjaria balena, m'esperava peix. Òbviament no era així, la balena no és un peix, sinó que era com un bistec amb més sabor "a mar" (tampoc exagerat). Aquí en teniu la pinta:
Balena a l'esquerra (més fosc) i xai a la dreta (poc fet com a mi m'agrada) amb xampinyons i patates al caliu

La festa va anar molt bé, llàstima que jo no fes gaires fotos i encara no me n'han passada cap per poder-vos-la ensenyar.

Cervesa de les illes Faroe
Més cervesa de les illes Faroe

En Johannes, que ha portat el seu estimat acordió des de suècia, va animar-nos gairebé tota la nit amb el seu talent excepcional tocant tot tipus de cançons i cantant-les, realment és boníssim tocant l'acordió! El dia següent no començavem fins les 10 i tampoc teníem massa habitacions per recollir.

Per altra banda, també dir que aquests últims dies no ha estat povent gens. Això, juntament amb el fet que ahir i avui ha fet molt de vent, ha portat a què aquests dos dies hi havia cendra constantment a l'aire, quan sortíem a fora ens havíem de tapar la cara perquè no ens entrés cendra als ulls, no es podien veure les muntanyes que es veuen normalment i les habitacions s'omplen de cendra per molt que tanquis les finestres (s'escola per qualsevol forat per minúscul que sembli), si deixes alguna cosa a prop de la finestra, al cap d'un parell d'hores i trobaras una fina capa de cendra (molt subtil, però moltesta). És una experiència molt interessant tot i que quan toca netejar habitacions molesta molt haver de buscar tots els racons i aspirar-ne la cendra.

Demà tornaré a tenir quatre dies de festa i els aprofitaré per anar a Skaftafell, un parc nacional que hi ha molt a la vora (abans del Jökullsárlón, de fet) on hi ha moltíssimes excursions per fer. A més, és molt probable que provi l'escalada en gel! Ja us en faré un feedback quan torni!

dilluns, d’agost 08, 2011

Saga

[Traducció: Història]

Avui amics i amigues parlaré una mica de l'història d'islàndia. Tampoc és que en sigui un gran expert, però sí que us en puc explicar algunes coses i la resta la trec de llibres o internet (així ja faig jo la feina de buscar-ho i informar-me'n).

PRINCIPIS
Les primeres referències a Islàndia apareixen cap a finals del segle IV aC en fonts gregues i romanes amb el nom de Thule o Ultima Thule. De vegades Ultima Thule també podia fer referència a Groenlàndia i llavors Thule era Islàndia. Estava situada en l'anomenat Oceanus Innavigabilis. (Cal dir que el nom Ultima Thule també té connotacions en tot el misticisme al voltant de la raça ària i hi ha grups de música d'extrema dreta amb aquest nom, per exemple un de suec...)
Una representació de Thule

Cap al segle VI dC i fins al segle IX diversos monjos irlandesos, el primer d'ells Sant Brendan, van començar a habitar l'illa, però simplement per buscar l'aïllament i meditar, per tant no us imagineu que estés molt poblada. No va ser fins al 874 quan Ingolfr Arnarson va iniciar la colonització nòrdica d'Islàndia.

LANDNÁM (COLONITZACIÓ)
Abans però, va ser un suec anomenat Naddoddur el primer navegant nòrdic en arribar a les costes de l'illa i el què va canviar el nom de Thule a Snæland [Snailand] o "Terra de Neu". Poc després, un altre mariner víking anomenat Gadar Svarvarsson va rebatejar l'illa en honor seu com a Gadarshólmur (Illa de Gaddar) i va establir el primer assentament reconegut a l'illa. Més tard però, el noruec FLoki Vilgerdarson va ser qui va batejar l'illa, que no li va semblar tant terra de neu sinó més aviat de gel: Ísland.

Monument a Ingólfur a l'Ingolfshöfði

Tot i això, la colonització no s'atribueix a cap d'aquests mariners sinó al víking Noruec Ingolfr Arnarson que l'any 874 va arribar al cap Ingolfshöfði (el nom del cap en honor a ell) i un any més tard va instal·lar-se a la Badia del Fum o Reykjavík. En molt poc temps, molts víkings, sobretot noruecs, fugint de la monarquia totalitària noruega, van seguir l'exemple d'Ingólfur i van emigrar cap a Islàndia. Va ser a l'any 920 quan va istaurar-se una assamblea regional a Reykjavík que més tard s'adoptaria a altres zones i que finalment es centralitzaria en l'anomenat Alþing [Althing], l'assamblea nacional, que carregava amb els poders judicial i legislatiu. El poder executiu requeia sobre cada cap de les assamblees regionals o els caps de família.

*INCÍS RESPECTE EL NOM D'ISLÀNDIA: No sé si ues heu fixat que a part de les fotos del Jökjullsárlón, Islàndia no té gaire pinta de terra de gel com diu el seu nom. Per altra banda si analitzem el nom de Groenlandia (Grönland, Grønland, Greenland) veiem que vol dir "Terra verda". Llavors podria sorgir la pregunta "No és Islàndia molt més verda que Groenlàndia i Groenlàndia molt més gelada que Islàndia?" (Quan la vaig formular en anglès sonava millor: "Isn't Iceland much greener than Greenland and Greenland much Icier than Iceland?"). Bé, respecte això hi ha diverses teories, una és que no tenen res a veure i és pura casualitat. La teoria que els noms es poguéssin haver "traspapelat" es descarta completament. Una última i molt interessant és la que diu que els primers colonitzadors no van voler que molta gent anés a colonitzar aquella illa que podia semblar tan pròspera, per això li van posar un nom poc atractiu com "Terra de gel" per evitar els màxims curiosos. Per altra banda amb Groenlàndia va passar el contrari, el poc atractiu que pogués tenir la terra el van voler contrarrestar amb un nom maco com "Terra verda". Tot i que una teoria una mica poc plausible per mi, em sembla la més interessant. Bé seguim....


L'ERA DE LES ADVERSITATS
Les assamblees eren dirigides pels lögsögumaður però poc a poc van anar prenent poder en les decisions i la figura es va anar fent forta. L'Alþing es va anar corrompent amb el temps i finalment la legislació del país va tornar a ser la qual els colonitzadors n'havien fugit. L'única ajuda que van trobar va ser demanant ajuda de nou al rei noruec Hákon Hákonarson que no va voler desaprofitar l'oportunitat per extendre el seu poder i més tard forçar un acord unilateral per part de noruega on els islandesos serien súbdits del rei noruec. Així els islandesos van tornar on eren en un principi.
Això però, només suposava un principi en els calvaris que els tocaria viure durant molt de temps. Quan Noruega va passar a ser part de Dinamarca, a Islàndia els va passar el mateix ja que formaven part de Noruega. Els danesos van tractar malament Islàndia tallant-los tot el poder que poguéssin tenir, i si no fos prou, diverses erupcions com la del Hekla o el volcà Laki (molt aprop de Klaustur, ara ja extingit des de fa menys de 100 anys) van causar veritables catàstrofes no només per la seva lava sinó també les grans quantitas de cendra que deixaven anar. A això s'ha de sumar també les epidèmies com la pesta.

L'ACTUALITAT
A finals del segle XIX Islàndia va anar aconseguint autonomia de Dinamarca, però no prou. L'any 1918 es va signar un acord amb Dinamarca on aquesta reconeixia Islàndia com un estat independent però encara sota la corona danesa. No va ser fins el 17 de maig de l'any 1941 quan les tropes del Tercer Reich van envair Dinamarca quan Islàndia va aprofitar per declarar-se totalment independent. Aquesta declaració va quedar recolzada pels Estats Units (com no havíen d'aparèixer ells pel mig) que van situar tropes a Islàndia en cas que l'exèrcit alemany intentés agafar l'illa. Cal dir que algunes d'aquestes bases nord americanes encara existeixen.

Tampoc em vull allargar més. També vull disculpar-me per no haver escrit aquests dies, la veritat és que tenia bastanta feina i estava cansat, tenia pensat escriure aquest post des d'un principi i sabi que em portaria una mica de temps, per això no acabava de posar-m'hi.

Pels que no ho hagueu captat tot, aquí hi ha un còmic que vaig trobar penjat al càmping del Seljalandsfoss, que resumeix molt bé tot el què he explicat (cliqueu per veure'l en mida original):


dissabte, d’agost 06, 2011

Adventure nº2 (Seljalandsfoss & Skógarfoss)

Ja he tornat del meu petit viatge, novament "accidentat", bé, amb això només vull dir que no ha anat tal com havia planejat. Per un simple malentès vaig perdre el bus el primer dia XD el conductor va dir "half six" traduit literalent de l'islandès (i de fet com es diu en català) però jo vai entendre "half PAST six". Bé doncs, a les "half past five" vaig veure passar el bus per davant l'hotel (a la tornada només para a l'hotel si algú l'espera). Així doncs vaig haver d'aplaçar el viatge aquell dia. Com que al vespre estava cansat de menjar-me els mocs a casa nostra vaig decidir fer hores extres i treballar aquella nit, ja que almenys així m'entretenia una mica i feia algun euru de més (cara de Núñez). Així doncs, ahir vaig agafar el bus ja al migdia perquè no volia esperar més i vam anar cap al Jökullsárlón on hi feia núvol i plovia, motiu pel qual jo vaig decidir quedar-me a la cafeteria i no pujar al bus-vaixell per mullar-me.

A la tornada vam passar per Skaftafell [Skàptafetl], un parc natural amb moltíssims senders i rutes per fer. Hi penso anar en alguna de les properes vacances. També vam recollir l'Andrés que tornava cap a Reykjavík, després vam parar a Vík per menjar alguna cosa i finalment vam parar al Seljalandsfoss on jo m'hi vaig quedar mentre que la resta van continuar cap a la capital. El dia havia estat plujós i ennuvolat a tota islàndia però cap a les 19 quan vam arribar a la cascada ja no plovia.

El Seljalandsfoss és una cascada que es pot veure des de darrere
Heus aquí, la part de darrera

El Seljalandsfoss està al peu de l'Eyafjallajökull, a l'est, i he descobert que en general tota la costa sud és similar, de 5 a 30 km de plana des de la costa i de cop sorgeixen parets de 50 a 500 metres on s'originen un munt de salts d'aigua (foss). Si hagúes de ser terra d'alguna cosa, el sud podria ser terra de cascades.

Just al costat del Seljalandsfoss hi ha el càmping on vaig dormir. Aquest també presentava una cascada una mica amagada però impressionant:

Amagada darrere unes pedres tenim el Glúfrafoss
Si escalaves una mica la podies veure millor...
... i des de dalt tenies aquesta vista de la zona
El Seljalandsfoss vist des del càmping

A la recepció del càmping hi havia uns quants mapes i informacions turístiques penjades, n'hi va haver dues que em van fer gràcia, una d'elles la penjaré demà, l'altra és aquesta:
Klaustur és famós per la primera monja cremada per hertgia.... quina fama!

Si us fixeu amb l'altre text, el conductor de bus ens va explicar mentre passavem per la zona desèrtica (aquella de la que vaig parlar en aquest post), es veu que un vaixell que venia de Java ple d'espècies i altres mercaderies així com or, va quedar atrapat a les sorres de la costa islandesa quan volíen vorejar gran bretanya per evitar passar pel canal (èpoques de guerra entre anglaterra i holanda, 1600 i pico). 200 homes van arribar a l'illa però la vastedat del desert i el clima fred del moment en va matar a 140 abans que els 60 restants arribéssin a la granja més propera que van trobar. Pels islandesos però, el fet que un vaixell quedés encallat a la sorra era una loteria, no només per les mercaderies, sinó també per la fusta. La fusta era molt preuada, els arbres no creixien a l'illa i la majoria de cases de fusta eren fetes de fusta de vaixells. Així, van anar a buscar el vaixell, però amb el temps que havia passat aquest s'havia enfonsat quasi totalment en la sorra i només una mica de fusta i espècies se'n van salvar. La resta ha quedat enterrada en el gegant desert. Tot i això, cap a l'any 1970, una empresa islandesa que treballava amb sorra (no sé si la venia o què en feia) van decidir anar a buscar el vaixell i el suposat or que portava. Després de molts estudis sobre les erupcions... etc van decidir anar prenent mostres de diferents llocs a grans profunditats. Finalment van trobar una mostra de fusta que després de ser datada al laboratori va resultar ser de pels voltants del 1600. Van començar a desenterrar allò que havien trobat però va resultar ser algun vaixell alemany de la segona guerra mundial (o una cosa així) i que justament la mostra que havien pres era de fusta (tenia alguna part de fusta), d'algun arbre que possiblement hagués estat viu per l'any 1600. Havent-se gastat tot el pressupost per al projecte, l'empresa va haver de deixar-ho córrer. Així doncs, el vaixell encara és allà fora amics!

Bé, havent explicat auqesta història, seguiré amb la meva. Al càmping també vaig conèixer una parella alemanya que estaven viatjant per islàndia amb bicicleta i fent excursions. Vam estar compartint experiències i maleïnt conjuntament el vent. Al matí següent, avui, m'he despertat a les 8 i després d'esmorzar i tornar a xerrar amb els alemanys, s'han fet les 10, quan he marxat del càmping, caminant en direcció al þjóðvegur i després 5 km a l'oest on hi havia els Paradisarhellir:

Els Paradisarhellir [pàradissarhetlir] són uns forats que hi ha a la roca (el nom vol dir coves de paradís, però jo no les anomenaria així, no són massa grans).

Després d'això m'he tornat a posar en marxa més cap a l'oest i aquest cop ensenyant el polze als cotxes que passaven. No n'havien passat ni cinc, que una parella francesa m'ha deixat pujar al seu cotxe i hem fet camí cap a Skógar [Skóugar] on hi ha el Skógarfoss (Skógar vol dir boscos):

El Skógarfoss és una cascada molt ample i amb molt cabal, s'hi pot pujar pel costat
Vista des del mig
Vista des de dalt
Vista des de baix amb la suadora de l'Escola d'Excursionisme!

A continuació he seguit a dit, i de nou no han passat ni 5 cotxes que una parella d'islandesos de més de 60 anys m'han deixat pujar al seu cotxe. Ha estat una oportunitat perfecta per practicar el meu islandès perquè jo crec que no tenien gaires ganes de parlar en anglès, en canvi en islandès ens hem entès prou bé, estic molt satisfet. Aquesta parella anva cap a Vík, i una mica més enllà a veure el pont que va caure quan vaig arribar fa tres setmanes.

A Vik m'han deixat i he fet una mica de visita a la "ciutat" i la platja:
La platja de sorra negra de Vík"Vík City"

Vík no vol dir Vic, és badia, com a reykjaVÍK (badia del fum), però fa gràcia que es digui com una ciutat catalana (com la Mora de suècia). De Vík a l'hotel, l'autoestop ha estat molt difícil, he hagut de caminar durant una hora i han passat més de 40 cotxes fins que algun parés perquè hi pugés. He pogut fer alguna foto dels voltants de Vík:
Vík està envoltat de muntanyes a la vall del Mýrdalur [Mírdal] (dalur vol dir vall, així Mýrdalur és "Vall de Mý"). El nom "oficial" és Vík í Mýrdal. Un cavall! (islandès?)

La parella que després de més de 40 cotxes i una hora de camí m'ha deixat pujar ha estat la mateixa parella francesa que m'havia dut a Skógar. Així hem anat fent camí fins a l'hotel on ells m'han deixat i han seguit fent camí fins a Skaftafell que he mencionat abans.

Respecte al pont que va caure i que em va obligar a fer aquella volta el dia que vaig arribar a l'hotel va ser efecte d'activitat volcànica al volcar Katla (al Mýrdalsjökull), això va calentar l'aigua de la glacera i va fer que baixessin grans riuades pel riu Múlakvísl que es van endur el pont. Actualment hi ha un pont "provisional" nou. Es veu que tots els ponts que fan per aquesta zona són baratets perquè molt fàcilment pot arribar una riuada i endur-se'l:

PAREU! Tancat a causa del calentament del Katla (hi ha una tanca a la carretera amb aquesta senyal, ara oberta)
Aquí teniu les restes de l'antic pont. És impressionant la força que pot tenir l'aigua, segur que el meu pare ja ho deu saber això.